Aquest mes, la sòcia i professora de NELC amb la qual ens prenem un te és Eileen Wallace. Encara que mai es va imaginar que acabaria donant classes d’anglès durant més de 9 mesos, ja porta fent-ho ‘més de 20 anys! I li encanta.
Què prefereixes Eileen, te o cafè?
Ha de ser te, sense llet i fet en una tetera. Res de tasses!
On vas néixer?
Sóc d’un petit poble al nord-est d’Escòcia. És molt bonic i bastant rural. Els de la gran ciutat ens diuen ‘teuchters‘ que és alhora despectiu i graciós. Significa ‘Highlander‘. Els de la terra alta.
Quan vas arribar a Barcelona?
Sóc dolenta per a les dates, però crec que va ser a finals de 1994. Abans ja havia treballat a Tarragona i Sant Sebastià.
Digues-nos la teva paraula anglesa preferida.
M’agraden les paraules com ‘thingamajig’, ‘thingummy’ o ‘thingy‘ – hi ha moltes variacions. És la paraula que fem servir quan es té un ‘lapsus’ i no recordes la paraula correcta, per exemple: ‘Have you got the thingamajig to plug into the computer?‘
I la que menys t’agrada?
En aquest moment no suporto ‘like‘ i ‘awesome‘. Va començar com una tendència adolescent a Estats Units i actualment s’usa en excés. Sembla que et falta vocabulari quan fas servir aquest tipus de falques, per exemple: ‘I went to the beach yesterday and it was like awesome‘. Seria una cosa així com dir “Vaig anar a la platja ahir i va ser així com increïble ‘.
Alguna anècdota que t’hagi passat fent classe.
És difícil triar una anècdota de centenars. N’hi ha divertides, emocionants o compromeses. Tu veus a tots els que estan a l’aula. Potser, de l’anècdota que estic més agraïda és la que va ocórrer amb Alicia, una de les meves estudiants, quan ens va explicar una història: ‘Alícia’ s Shoes‘. Va passar durant el transcurs d’un examen per a docents en què m’estaven observant a l’aula. La classe consistia que els estudiants expliquessin les seves pròpies històries. Alícia ens va fer un relat fabulós sobre unes sabates que se li havien trencat. Ens va captivar a tots i vam riure moltíssim. Gràcies, Alícia!
Quina frase o paraula fas servir més sovint?
Recordo que un dia, un grup d’alumnes em va preguntar per què feia servir tant la paraula ‘festival‘. Va resultar que m’havien entès malament. El que jo deia era ‘First of all‘.
Què és el que més t’agrada de donar classes a NELC?
La llibertat d’ensenyar de la manera que millor s’adapta als alumnes. Cada persona és un món i en NELC tenim la flexibilitat per adaptar-nos a un grup o individu en particular.
Què ofereix NELC que no ofereixen altres centres d’idiomes?
Moltes coses, però la més important és que comptem amb un gran equip de professors que són veritablement professionals. El nostre compromís va més enllà de les aules el que significa que ens preocupem dels nostres estudiants i el seu aprenentatge i també de la resta de persones amb les que treballem.
Quina cançó escoltes per motivar-te.
Qualsevol cosa d’Aretha Franklin. La seva versió d’Adele ‘Rolling in the Deep‘ és espectacular.
Ens recomanes un llibre?
M’encanta llegir tot tipus de llibres, però estic enganxada a la novel·la negra escocesa, coneguda com ‘tartan noire‘. Per a mi, Ian Rankin és el rei del crim.
I una pel·lícula?
‘El tercer home‘, rodada en blanc i negre, un clàssic de tots els temps: una història fantàstica, actuacions meravelloses, una fotografia espectacular, un entorn preciós i molt bona música. Crea una gran atmosfera.
Quin és el plat del teu país que més trobes a faltar?
No tants perquè ara aquí pots comprar la majoria de coses. Acostumo a anar a menjar un bon curri quant aterro a Glasgow o Londres.
Quin és el teu plat preferit de la gastronomia local?
De Catalunya m’encanta l’escalivada o els calçots amb salsa romesco. També em tornen boja les patates braves, és clar!
El teu lloc preferit per perdre’t a Barcelona.
Crec que per als estrangers com jo, el casc antic té un gran atractiu. Jo solia saber-me cada petit carreró. També m’agrada molt passejar per Gràcia.
Què fas un diumenge al matí?
Els diumenges al matí, normalment quedem amb una amiga per prendre ‘una relaxant tassa de cafè’. Ens vam conèixer aquí fa uns 15 anys i parlem de tot, des de menjar a política.
Què portes sempre a la teva bossa.
A part del meu mòbil, suposo que la meva crema de protecció solar. Si estic fora més d’uns minuts, em converteixo en una llagosta – o una “gamba” com dieu aquí.
Qui creus que hauria d’aparèixer en els bitllets?
Qualsevol persona, real o fictícia, que hagi ajudat a la humanitat.
Què súper-poder t’agradaria tenir?
M’agradaria tenir energia il·limitada per fer totes les coses que vull fer.
Quina és la lliçó més important que has après dels teus alumnes?
Sens dubte, com ser més espontània. Als europeus del nord no ens surt de manera tan natural.
