Compartim te, amb sucre i llet freda (“molt important!”) amb el nostre professor Marco Barbensi. Va arribar a Barcelona fa gairebé 15 anys sense parlar una paraula d’espanyol i sense saber gens de la cultura local. Ara porta aquí 13 anys ensenyant anglès – i ja ha après espanyol.
Amb aquest nom podries ser italià.
Sí, de fet sóc mig italià, per part del meu pare. La meva mare és anglesa, vaig néixer i em vaig criar a Blackburn, que està a Lancashire.
Què és el que més t’agrada de fer classes a NELC?
Probablement la llibertat de poder parlar sobre molts temes sense haver de seguir un programa estricte. Ens regim per un programa de continguts però els temes que tractem depenen dels professors i, com a educador, això et permet molta flexibilitat.
Què diferència a NELC d’altres centres d’idiomes?
A NELC l’estudiant rep una atenció individualitzada per part del professor, la qual cosa significa un tracte i un servei més personalitzat. Atenció individual en un ambient relaxat i divertit.
Alguna anècdota que t’hagi passat fent classe.
Recordo un dia en el qual parlàvem sobre el molt controvertit tema de l’avortament. Vam veure un vídeo sobre aquest tema i els estudiants estaven treballant en grups. De sobte, una d’elles es va posar a plorar i va marxar! Ja pots imaginar-te el que vaig pensar. Al final em vaig assabentar que el que havia passat era que li havien comunicat una mala notícia i va haver d’anar-se de la classe precipitadament. Res més.
Quina és la lliçó més important que has après dels teus alumnes?
Cada estudiant avança al seu propi ritme. D’aquí la importància d’un programa estructurat, personal per a les necessitats individuals.
La teva paraula anglesa favorita?
Antidisestablishmentarainism. És una paraula molt llarga que moltes persones desconeixen. Està relacionada amb l’església.
I la que menys t’agrada?
Gobshite. És una paraula negativa, col·loquial. Significa alguna cosa així com estúpid, ximple o incompetent. Per exemple, “You’d have looked a right GOBSHITE, turning up in a suit for a pajama party!” – “Hauries semblat un estúpid integral si arribes a la festa de pijames en vestit d’home”.
Quina frase uses molt sovint?
“Better late than never” (“Val més tard que mai”) o “No news is good news” (“La falta de notícies és una bona notícia”). Són frases que diem molt sovint.
Quina cançó escoltes per motivar-te.
No tinc una cançó en particular, però la majoria són cançons dels anys 80, la millor època!
Ens recomanes un llibre?
“L’home dels daus” (“The Dice Man”) de Luke Rhinehart.
I una pel·lícula?
“Cadena perpètua” (“The Shawshank Redemption”). És una pel·lícula emocionant, lenta i relaxant. És genial veure-la prenent una tassa de bon te i unes galetes!
Quin és el plat del teu país que més trobes a faltar?
Jam Rolley-Polley Pudding
Quin és el teu plat preferit de la gastronomia local?
Ha de ser el “pa amb tomàquet”.
El teu lloc favorit per perdre’t a Barcelona.
La Zona Franca? Ha ha ha, és broma! El Raval.
Què fas un diumenge al matí?
Descansar de la resta de la setmana. M’encanten els matins de diumenge. Són molt tranquils i gairebé no hi ha trànsit, el contrari al que passa la resta de la setmana. Tenir temps per passar-ho amb la meva família també es molt important per mi.
Què portes sempre amb tu?
Paper i bolígraf. Sempre són útils.
Qui creïs que hauria d’aparèixer en els bitllets?
Plácido Domingo.
Quin súper-poder t’agradaria tenir?
Volar.
