Escrivim neighborhood o neighbourhood? I l’ascensor no era lift en lloc de elevator? Per ventura en els cartells de les immobiliàries de Londres no posa to let i ara que estàs de vacances a Nova York tot el que veus és for rent? Ets tu o de vegades intentar aprendre anglès et sembla cosa de bojos?
Tenim bones notícies. No ets tu.
Com passa amb la majoria de varietats regionals d’un idioma, hi ha diferències. No és que una estigui bé i l’altra estigui malament, simplement són diferents. I fins aquí les bones notícies.
A continuació et presentem algunes de les discrepàncies més comuns que existeixen entre l’anglès que es parla al Regne Unit i el dels Estats Units, però recorda, si viatges a Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Sud-àfrica (i la llista segueix) també trobaràs diferències entre l’anglès que estàs estudiant i el que parlen els autòctons, però això no vol dir que no us heu d’entendre.
Una de les diferències més clares és de vocabulari. Per exemple: un britànic menja biscuits i un americà cookies. Al Regne Unit, quan es recull una comanda al restaurant és takeaway, però als Estats Units és takeout. I mentre que un anglès goes on holiday, un americà takes a vacation. A més els britànics join a queue però els americans stand in line cada vegada que han de fer cua.
L’ortografia també presenta diferències. Per exemple, en anglès britànic molts termes solen escriure amb -ise mentre que en la seva versió americana s’utilitza -ize: Organise vs organize, analyse vs analyze, civilisation vs civilization. No obstant això, en anglès britànic, alguns noms s’escriuen amb -ence mentre que en la seva variant americana es prefereix -ense: defence vs defense o licence vs license. Si ho penses, és una manera senzilla de saber d’on procedeix el teu interlocutor.
Un altre exemple són les paraules acabades en vocal + L. Veuràs que la versió britànica dobla la -L- mentre que la americans no ho fa. Un britànic escriurà travelling i traveller, mentre que per a un americà l’ortografia correcta és traveling i traveler.
També hi ha diferències gramaticals, of course. En parlar, els britànics utilitzen el present perfecte amb adverbis com yet, already o just, mentre que els americans s’inclinen pel passat simple. Un britànic dirà: ‘I’ve already had lunch’ o ‘I haven’t received that letter yet’. Un americà també podria dir: ‘I already had lunch’ o ‘I didn’t receive that letter yet’. Totes són correctes.
Una altra diferència està en els substantius que designen a un subjecte col·lectiu com arateam, committee o government. En l’anglès britànic, el nombre del verb depèn de si es considera que el nom representa a un grup o als individus que formen el grup: My team is winning vs The other team are all sitting down. En anglès americà, però, aquests substantius sempre van seguits per la forma singular del verb: The committe has not reached a decision o The government is investigating the situation.
Una altra diferència es troba en l’ús que es fa dels verbs coneguts com “verbs buits”, també anomenats delexical verbs en anglès, és a dir: have, take, give, make. És el nom o la locució a la qual acompanyen aquests verbs el que els aporta significat. En aquests casos, els britànics solen inclinar-se per utilitzar certes expressions mentre que els americans prefereixen altres. Per exemple, al Regne Unit la gent acostuma to have a bath o have a nap, mentre que als Estats Units prefereixento take a shower o to take a break.
L’hora també pot ser diferent als EUA i al Regne Unit. Suposem que són les 16:45. Un britànic et dirà que és a quarter to five mentre que en alguns indrets dels Estats Units et diràn que és a quarter of five. Les 10:15 són a quarter past ten i a quarter after ten respectivament. Cal perdonar-los, ells ho van aprendre des de ben petits i no van pensar en els que hem d’estudiar anglès com a segona o tercera llengua.
De tota manera, aquests exemples són només una mostra de les diferències que hi ha entre les dues variants idiomàtiques. Si vols aprofundir una mica més en el tema, els següents enllaços també poden resultar-te útils:
Diferències ortogràfiques
Diferències de vocabulari
Deu diferències entre l’anglès del Regne Unit i el dels EUA
Ja ho deia Bernard Shaw: “Anglaterra i els Estats Units són dos països separats per un mateix idioma”.
