Hem convidat a Claire Balch, sòcia i professora de NELC, a compartir sobretaula amb nosaltres. Claire és una de les més veteranes de l’equip, amb 33 anys d’experiència a l’esquena i oriünda de Reading, un poble del sud-est d’Anglaterra situat al costat del Tàmesi que, com diu ella, “no és ni molt bonic ni molt interessant però en 25 minuts estàs a Londres i en 30 a Oxford i si el que t’agrada és el camp, arribar a Berkshire Downs és molt fàcil”.
Però comencem pel principi.
Claire, ¿te o cafè?
Em temo que en això sóc molt anglesa. Prenc te. Negre, sense sucre i amb només una gota de llet.
Quan vas arribar a Barcelona?
Vaig arribar aquí el 1987, previ pas per Madrid.
Digues-nos la vostra paraula anglesa preferida.
“Sapphire” perquè és una paraula preciosa. També m’agrada “game-changer”, perquè és fort i implica progrés, innovació i esperança. Una altra paraula que m’encanta és “fabulous” perquè és simplement fabulosa, no creus?
I la que menys t’agrada?
“Awesome”, s’abusa d’ella.
Alguna anècdota que t’hagi passat fent classe.
M’han passat moltes, però un cop se’m van trencar els pantalons enmig de classe i vaig haver de seguir com si res, amb part de la meva natja dreta amenaçant a aparèixer de sota el suèter que m’havia lligat a la cintura per dissimular. De totes maneres, els millors moments són els que creen els mateixos estudiants quan em fan riure i ens ho passem bé a classe. Alguns moments súper divertits neixen espontàniament quan els estudiants s’involucren molt en el seu paper quan fem joc de rols o quan defensen les seves posicions en un debat de forma molt acalorada.
Què és el que més t’agrada de donar classes a NELC?
Per començar, la varietat de les classes que oferim. Pot ser un curs d’anglès general o un curs per millorar les habilitats de comunicació com presentacions orals o ajudar els professors universitaris a preparar les seves conferències en anglès. A més tenim plena llibertat per ensenyar segons l’estil de cada un. En NELC no solem seguir un llibre, així que això em permet concentrar-me en les necessitats de la classe i tractar de crear material que és útil i interessant per a aquests alumnes en particular. Com treballem amb grups petits, realment arribo a conèixer als estudiants i a treballar de prop amb ells. És molt gratificant veure com milloren i comencen a créixer i a guanyar confiança a mesura que comencen a utilitzar l’anglès de manera més natural.
Què ofereix NELC que no ofereixen altres centres d’idiomes?
El format intensiu de les classes permet que els estudiants progressin molt més ràpid. Tots els professors estem molt dedicats a les classes i passem molt de temps preparant-les. També tenim Moodle, el suport en línia que hem desenvolupat i tot el professorat està molt motivat per superar-nos i seguir aprenent per estar al dia amb els últims avenços en ensenyament. Els nostres alumnes sempre comenten que les classes són molt actives i dinàmiques.
Quina cançó escoltes per motivar-te.
M’encanta “Just like heaven” de The Cure. No només em motiva sinó que em perdo completament en la melodia. També em motiva “Atomic“ de Blondie, “Never Let Me Down Again” de Depeche Mode i “True Faith” de New Order.
Ens recomanes un llibre?
Qualsevol de Kate Atkinson.
I una pel·lícula?
“Boyhood“. És una gran pel·lícula i la idea de filmar els mateixos actors durant 12 anys em sembla molt original.
Quin és el plat del teu país que més trobes a faltar?
N’hi ha molts. El bon menjar anglès pot ser excel·lent. Quan vaig a Anglaterra ja no visito Reading, ara vaig al sud oest, al comtat de Devon. Al camp hi ha alguns pubs meravellosos on et serveixen un menjar magnífic, com el pastís de carn i cervesa anglesa (steak & ale pie). Sovint també parem a Cornwall per menjar “fish & chips” i per descomptat anem a Dartmoor a prendre el te i gaudir de pastes amb melmelada de gerds i una espècie de nata quallada anomenada clotted cream.
Quin és el teu plat preferit de la gastronomia local?
Sóc una entusiasta del menjar i triar només un plat és difícil. A vegades el més senzill és el més deliciós: una llesca de pa bo amb oli d’oliva, anxoves de l’Escala, olives negres d’Aragó i pernil extremeny, regat amb un bon vi negre del Montsant … Perfecte!
El teu lloc preferit per perdre’t a Barcelona.
El meu pis al Born.
Què fas un diumenge al matí?
Relaxar-me. Potser dormir fins tard, llegir els diaris de diumenge, i fer alguns Sudokus per després anar a fer una passejada pel barri.
Què portes sempre a la maleta.
Un parell de binoculars. M’apassiona estar al camp, observar les aus i tractar de trobar orquídies silvestres.
Qui creus que hauria d’aparèixer en els bitllets?
Nelson Mandela.
Quin súper-poder t’agradaria tenir?
M’agradaria poder teletransportar-me d’un lloc a un altre.
Quina és la lliçó més important que has après dels teus alumnes?
No et rendeixis mai.
I Claire pren un glop del seu te que s’està quedant fred i nosaltres desmentim la llegenda urbana que els anglesos estiren el dit petit en aixecar la tassa.
