931 426 072 / 73 info@nelc.es   FAQs

Quan parlem d’un bon nivell d’anglès en l’entorn laboral, parlar l’idioma correctament no és l’únic important, també és necessari conèixer la cultura corporativa del país en qüestió perquè les nostres paraules i gestos no siguin malinterpretats i la nostra comunicació sigui efectiva. Saber comportar-se d’acord amb la idiosincràsia del país en què estem intentant fer negocis pot ser el factor determinant que permeti que tanquem el tracte, o aconseguim la feina, o que aprofitem aquesta oportunitat.

Països anglosaxons hi ha diversos, però aquí ens centrarem als Estats Units. Tant si vols fer negocis allà, com si vols mudar-te per aprofitar una oportunitat laboral, hi ha diverses coses que has de saber abans d’arribar.

Comencem pel dia que coneixes als teus nous companys de treball o a les persones amb les que vols tancar un tracte. La manera de presentar-te i saludar és mitjançant una encaixada de mans. Ha de ser ferma i breu i anar acompanyada d’un somriure. També és important que mantinguis el contacte visual. Que no se’t passi pel cap saludar ningú amb dos petons a la galta!

Normalment has de dirigir-te al teu interlocutor pel seu nom de pila. Si es tracta del teu nou cap, pots interpel·lar-lo utilitzant el seu cognom (Mr. Smith, per exemple) però per norma general dirigeix-te a ell usant la mateixa fórmula que utilitzin els teus companys de feina. Si algú et demana que et dirigeixis a ell utilitzant la forma informal del seu nom (Please call me Bob – en lloc de Robert), fes-ho, en cas contrari el teu comportament pot interpretar com desdenyós i fred. En situacions molt formals pots començar utilitzant els títols (Dr. Brown) o els cognoms fins que et convidin a dirigir-te a ells només pel nom de pila.

Si ets tu l’encarregat de fer les presentacions, comença per presentar al més júnior de l’equip a la persona més sènior i no al revés.

Es considera de mala educació parlar de certs temes amb els teus companys de feina. Pots conversar tranquil·lament de hobbies, esports, què fer en el vostre temps lliure i suggeriments sobre espectacles o a on menjar, per exemple. Es desaconsella parlar sobre política, religió i diners. En general, és millor evitar qualsevol tema que es presti a controvèrsia.

També és molt freqüent intercanviar targetes de negoci sense seguir cap tipus de protocol. El teu interlocutor l’agafarà i molt probablement se la posarà a la butxaca o a la cartera sense gairebé mirar-la. No et molestis, és l’habitual.

Els esmorzars de treball són habituals i la persona que ofereix la invitació és la que ha de pagar. Els àpats de treball també són freqüents i no es comença a parlar de negocis fins que tothom ha demanat els seus plats. Aquests àpats no es consideren el lloc apropiat per desenvolupar una relació personal sinó que són únicament una oportunitat per parlar de negocis. No beguis fins que l’amfitrió no hagi fet un brindis o hagi begut. Si l’amfitrió fa un brindis a la teva salut, assegura’t de fer el mateix més endavant.

Els nord-americans solen ser oberts i afables i el seu estil de comunicació és molt directe. Aprecien la lògica i el pensament lineal i esperen que els seus interlocutors es comuniquin de forma concisa i clara. Consideren que el temps és or i per tant els agrada anar per feina sense perdre temps en menudeses, per això, fins i tot en les seves comunicacions en línia (email, Skype) solen ser molt directes i prescindir de formalitats. Yes, No i Maybe normalment signifiquen només això i no has de llegir entre línies. Si hi ha alguna cosa que no entens, s’assumeix que preguntaràs al respecte obertament. També s’espera de tu que siguis capaç d’afalagar la feina ben feta sempre que tinguis ocasió i que siguis moderat en la manera de verbalitzar les teves crítiques. Si ets massa franc i no tens cura de les formes se’t titllarà de poc professional. El mateix et passarà si perds el control de les teves emocions en públic, sobretot quan es tracta d’expressar enuig o decepció.

Valors molt assentats en la societat nord-americana com l’individualisme, l’eficiència, la competitivitat i l’estar oberts al canvi i a la innovació influeixen en la manera de comportar-se en l’entorn laboral. Tingues-ho present.

Quan assisteixis a una reunió recorda que la puntualitat és una cosa molt important. En els estats del sud i de la costa oest la gent sol prendre’s les coses una mica més relaxadament que a la costa est i l’oest mitjà, però en general acostumen a ser extremadament puntuals. Tot i que la reunió sembli relaxada, normalment es considera un assumpte seriós. No ho oblidis.

Hi ha molt poca xerrada intranscendent abans de començar i les reunions solen conduir-se seguin un ordre del dia. En acabar, es fa un resum de les decisions preses i es designa qui haurà d’encarregar-se de què. En la primera reunió l’èmfasi està en arribar a un acord, encara que sigui verbal, i no a construir una relació, això passa a ser més important un cop signat el primer contracte.

Mentre estigueu xerrant abans d’entrar en matèria – el que en anglès es coneix com small talk – el més convenient és que et cenyeixis a certs temes i et mostris obert, afable i amb una actitud positiva. Als EUA, mostrar-se alegre i positiu (put on a happy face) es considera de bona educació. Si algú et pregunta com estàs, recorda que es tracta d’una pregunta retòrica i la resposta ha de ser ‘Fine, how about you?’. Una cosa similar passa quan al acomiadar-te d’un contacte aquest suggereix ‘Let’ s do lunch some time‘. És una forma educada i retòrica d’acabar la conversa. Si realment vols seguir en contacte amb aquesta persona, el millor és que et comuniquis amb ell de seguida i li proposis un pla específic per la propera trobada.

La manera de vestir a l’oficina és un altre punt important a tenir en compte. Els codis de vestuari varien bastant segons la regió i la indústria però si no estàs segur de què has de posar-te, és millor passar-te de formal que d’informal. En general, els treballadors de la costa est vesteixen de manera més formal que els de la costa oest. Els executius solen portar vestit en ambdues costes. És comú que les dones portin vestit o vestits conservadors. Com més tradicional és l’empresa, més formal sol ser el vestuari requerit. Si per contra treballes en una indústria creativa o una startup, és molt probable que puguis vestir de manera més relaxada (smart casual).

Moltes empreses posen en pràctica el que s’ha anomenat ‘casual Friday’, és a dir, els divendres, els empleats tenen una mica més de llibertat a l’hora de decidir la seva indumentària i poden vestir-se de manera menys formal.

I recorda, allà on vas, fes com veuràs.