Un aclariment inicial per si de cas. El Regne Unit està format per quatre països (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord). Especialment aquests tres últims tenen un sentiment d’identitat nacional elevat. El que això significa per a tu és que British i English no són termes que puguin intercanviar-se. English es refereix només a la població d’Anglaterra. Si parles d’un escocès, gal·lès o irlandès com English pot ofendre’l. Tingues-ho present. Dit això, passem a la manera de fer negocis al Regne Unit.
Ben segur que no et sorprèn, però els britànics solen ser molt formals a l’hora de sortir-se’n al món professional. Si treballes amb algú d’una generació més gran, veuràs que segueix optant per fer negocis amb empreses que ja coneix o en les quals coneix als seus empleats. Es respecten els rangs i la majoria prefereix tractar amb gent que estigui al seu mateix nivell jeràrquic. Si dirigeixes un equip de vendes, és aconsellable que tinguis entre els teus col·laboradors a algú d’una certa edat ja que aquest impartirà una aura de respectabilitat que és necessària per mantenir bones relacions de negocis amb moltes empreses britàniques. Solen prestar més atenció a l’antiguitat, seniority, de la persona que al seu càrrec. A més, els britànics tenen un esperit d’equip bastant marcat i s’aplaudeix la individualitat sempre que s’entengui en el context del grup.
El seu estil comunicatiu pot confondre’t. A l’hora d’expressar-se, els britànics barregen la subtilesa i els eufemismes amb un llenguatge poc efusiu. És molt freqüent que en les seves frases aparegui el ‘perhaps’ i el ‘could’. “Perhaps you could ask Mary whether she could have the report by Wednesday” realment significa que més val que li diguis a la Mary que tingui l’informe llest per al dimecres. Frases com “We’re having a bit of a problem” en realitat volen dir que estem tenint un greu problema. Els espanyols no ens caracteritzem per aquest tipus de subtileses verbals per la qual cosa és important que les tinguis presents tant a l’hora de comunicar-te amb ells, com a la d’interpretar allò que els teus socis britànics t’estan dient.
Si estan parlant amb algú del seu mateix rang, solen ser més directes però segueixen sent modestos. Acostumen a ser molt educats i més formals que els americans i rarament utilitzen llenguatge col·loquial amb algú al que acaben de conèixer.
Odien les confrontacions, la qual cosa significa que normalment els seus comentaris són imprecisos i indirectes. Si fas un suggeriment i la seva resposta és quelcom semblant a “Perhaps… We’ll need to look into more”, el més probable és que al teu interlocutor no li hagi agradat la idea en absolut. Es considera de molt mala educació discrepar d’algú obertament i si ho fas és possible que et titllin d’arrogant i agressiu. Recorda que, per a ells, mantenir les formes i la bona educació és molt important. Així mateix, recorda no alçar la veu en parlar i evitar gesticular en excés o fer gestos exagerats.
El sentit de l’humor és també crucial i has de ser capaç d’entendre com ho fan servir en les relacions comercials. Els britànics solen fer ús de l’humor per alleugerir tensions i és molt comú que siguin irònics i riguin d’ells mateixos.
Quan et presentin a algú, dóna una ferma encaixada i mantingues la mirada. Normalment s’utilitza el nom de pila des del primer moment, especialment si el teu interlocutor té menys de 40 anys, però si tens dubtes, segueix l’exemple dels teus col·legues britànics o, si no, usa el cognom.
Però què passa quan tens una reunió? En general, la puntualitat és molt important per a ells, però encara més quan parlem de negocis. Si arribes tard, avisa amb temps.
Normalment comencen tractant temes lleugers (el temps o el teu viatge), la qual cosa ells denominen small talk. Amb això es pretén generar un bon ambient abans de començar a parlar de negocis. Aquestes reunions acostumen a tenir una agenda tancada encara que és possible introduir temes nous. Les decisions solen prendre’s per consens i s’evita el conflicte declarat. Es considera que un meeting ha estat un èxit quan acaba amb un pla d’acció o amb la presa de decisions. Si ets tu qui ha de donar per finalitzada la reunió, no siguis molt brusc en fer-ho, pots allargar-la una mica per no fer l’efecte de que tens pressa per marxar.
Les presentacions al Regne Unit acostumen a ser bastant formals, lògiques i amb contingut, però no per això avorrides. El to ha de ser distès malgrat no ser informal. Sigues reservat però eficient. No t’apressis, no donis ordres i no assumeixis coses. La teva presentació no ha de ser massa llarga ni excessivament tècnica. No els agraden les exageracions ni les falses promeses i prenen decisions basant-se en dades i xifres i no en emocions.
Encara que el teu abillament professional dependrà de la indústria i el tipus d’empresa per la qual treballis, el normal, tret que estiguis en un camp creatiu, és que hagis de vestir de manera conservadora. Els homes solen portar vestit en tons foscos i les dones també usen vestit o un vestit de tall clàssic.
Quan arriba l’hora de socialitzar, els esmorzars i els àpats de negocis són bastant freqüents; els sopars han perdut popularitat d’un temps ençà.
Els britànics solen socialitzar amb els seus companys de feina una vegada finalitzada la jornada laboral. Si et conviden a prendre una pinta de cervesa en sortir del treball, accepta, és una bona oportunitat per conèixer als teus col·legues fora de l’entorn laboral. El normal és que cada persona del grup s’alterni per pagar una ronda als altres.
Si vols més informació sobre l’etiqueta de negocis que s’estila a Gran Bretanya, en aquest enllaç trobaràs encara més detalls.
